20 abril 2011

N-135 -Conclusiones de la Cimera para la reactivación economica- Acuerdos minimos

Parece que los acuerdos son estos seis puntos: simplificar burocracia, reforma de la FP, infraestructuras estratégicas, ayudas fiscales a empresas, explorar nuevos sectores de ocupación y respaldo a los sectores sociales más débiles



Es un acuerdo de mínimos, que no hacen pinta de estar a la altura de la crisis, estos acuerdos burocraticos no activaran la economia, no parecen ser politicas valientes, atrevidas, nuevas, innovadoras, relacionados con la empresa en red, con la gestión del conocimiento, ni medidas para incentivar mas sinergias entre empresas, ni para incetivar mas colaboración entre pymes, ni para incentivar su desarrollo, ni para que puedan ganar dimensión y competitividad, ni para incentivar a los emprendedores, ni para la creación de nuevo empleo.



CONCLUSIONS DE LA CIMERA PER A LA REACTIVACIÓ ECONÒMICA.

Palau Reial de Pedralbes, 25 de març de 2010

Crear ocupació, un repte de país.

Crear prou ocupació per permetre reduir substancialment els actuals nivells d’atur, ha de ser

en l’actual conjuntura, el principal objectiu del país, és a dir del Govern, dels agents econòmics

i socials, dels representants de la voluntat popular i de tota la ciutadania.

Un país amb una taxa d’atur propera al 18% de la seva població activa i que en el cas dels joves

arriba a taxes del 40%, no pot considerar-se un país amb els drets socials garantits, ni amb

possibilitats de disposar d’un estat del benestar de qualitat.

Som conscients doncs que ens trobem davant d’una situació complicada i complexa però

també que Catalunya disposa d’actius suficients per reaccionar i sortir-ne reforçada, per bé

que algunes solucions a l’actual crisi no siguin ni fàcils ni ràpides. L’experiència actual de països

que han deixat la crisi i han iniciat la recuperació ens ha d’esperonar i guiar a trobar les

condicions per a la represa. De fet, en aquests moments, una part important del món ja no es

troba en situació de crisi sinó que es troba en un procés de plena recuperació econòmica.

Ens trobem per tant en un moment de reptes:

- A curt termini, per aplicar mesures que pal·liïn els efectes negatius d’aquesta crisi, tenint

present els sectors socials més desafavorits, i tornar a situar Catalunya en el camí del

creixement i la creació de riquesa.

- I a mig i llarg termini, per fer que Catalunya superi el repte de la competitivitat futura per

així augmentar la riquesa i el benestar, mitjançant una transformació del model de

competitivitat futura, que ens permeti ser més competitius, més eficients, més oberts al

món i més innovadors i alhora faci possible que aquest nou model econòmic sigui

sostenible econòmicament i mediambientalment. En definitiva, posar les bases per un nou

model de creixement.

L’economia catalana es caracteritza fonamentalment, per un dens teixit industrial de petites i

mitjanes empreses que aporta valor afegit i ocupació. La confiança és el pal de paller per a

mantenir i impulsar el futur de l’activitat productiva a Catalunya. El compromís amb

coresponsabilitat per part de tots els agents econòmics i socials constitueix un punt bàsic per a

l’assoliment dels objectius de les propostes per a millorar i impulsar la competitivitat de

l’activitat productiva.

1

Cal fer present a tot el país que, malgrat les nostres lògiques diferències i malgrat representar

interessos diversos, compartim un diagnòstic bàsic sobre la situació econòmica actual del

nostre país i també compartim un elevat grau de consens sobre quines han de ser les

principals línies d’actuació futura que hem d’emprendre per a fer-hi front. En definitiva, volem

donar un missatge a la ciutadania que el que ens uneix és molt més que el que ens separa i que

tots, sense excepció, estem disposats a treballar per superar el moment de dificultats i sortirne

reforçats.

En aquest sentit cal reconèixer tota la feina que des de fa anys el Govern de Catalunya i els

agents econòmics i socials han vingut fent de cara a impulsar la reforma de les bases

competitives de Catalunya.

L’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de

l’economia catalana, signat en un primer moment l’any 2005 i revisat i novament impulsat per

al període 2008-2011, ha estat un bon full de ruta per als anys passats. Lògicament, avui se’n fa

necessària una adaptació a la fase actual de la situació econòmica i social del nostre país, però

tant les mesures, com els compromisos i els mecanismes de participació, seguiment i avaluació

continuen sent vàlids. És per aquest motiu que el nou govern es referma en el compromís de

donar continuïtat al mateix al llarg de l’any 2011, per bé que amb les corresponents

adaptacions, així com en el desenvolupament del Pacte Nacional per a la Recerca i la

Innovació.

En l’actual conjuntura es fa necessari prioritzar actuacions que reforcin la competitivitat de

l’activitat productiva catalana i de les seves empreses i permetin incidir amb major eficàcia per

superar la crisi que travessa la nostra economia. Es tracta doncs, d’evitar la destrucció de llocs

de treball i de començar a invertir-ne la tendència.

En conseqüència, plantegem un conjunt de prioritats que reforcin el model de competitivitat i

que permetin la represa econòmica.

Les mesures que es plantegen en aquest document s’aplicaran per part del Govern de la

Generalitat, fruit del compromís amb els agents socials i els grups parlamentaris. També hi ha

temes i mesures que s’han d’acabar de definir i aplicar per part del govern de l’Estat en el

benentès que són també mesures clau per l’economia catalana. En aquest sentit, el Govern de

Catalunya es compromet a traslladar i negociar amb el Govern de l’Estat el que ha estat

subjecte de debat en aquesta cimera.

Algunes d’aquestes mesures s’aplicaran a curt termini i per tant poden contribuir a superar la

recessió o a reduir-ne els seus costos, mentre que d’altres són mesures de caràcter estructural

i a llarg termini, però que cal definir-les igualment des d’ara per tal de maximitzar les

oportunitats de desenvolupament econòmic i social de Catalunya.

2

La cohesió social es el fonament de l’estabilitat econòmica a curt i llarg termini. Els agents

socials i les forces polítiques reafirmen el seu compromís amb coresponsabilitat en favor de la

cohesió social per a la recuperació econòmica de Catalunya.

A.- ACORDS A IMPULSAR PER PART DEL GOVERN DE LA GENERALITAT

COM A RESULTAT D’AQUESTA CIMERA.

1.- Pla de simplificació i reducció de càrregues administratives per a la

ciutadania i l’activitat productiva

- Presentar al Parlament, abans d’acabar l’actual període de sessions, un projecte de Llei

Marc de simplificació i reducció de càrregues administratives per a pimes, professionals

autònoms i ciutadans. Aquesta llei haurà de contemplar:

1. un compromís explícit de reducció del temps mig de resolució,

2. l’ampliació del nombre de procediments en règim de comunicació prèvia i/o declaració

responsable enlloc dels procediments d’autorització,

3. integrar la pràctica totalitat de tràmits en una finestreta única,

4. fomentar la col·laboració interadministrativa,

5. prioritzar la tramitació telemàtica i,

6. simplificar la normativa de la Generalitat.

- Impulsar un pla de racionalització del sector públic català, en la línia de les resolucions

acordades al Parlament de Catalunya.

2.- Integració i reforma de la Formació Professional i continuada per

adaptar-la al model productiu, actual i futur.

2.1.- Definició i posada en marxa d’un model integrat de Formació Professional per donar

compliment a l’Estratègia Europa 2020

- Es promouran actuacions encaminades a apropar el món de l'empresa a la formació

professional. Aquestes actuacions s’adreçaran a l’alumnat i al personal docent i directiu

dels centres, amb l’objectiu que percebin el paper de les empreses en la societat i

prenguin consciència de la importància de l’esperit emprenedor, que tant ha aportat a les

millors pàgines de la història moderna i contemporània de Catalunya.

3

- Mantenir el valor i l’acceptació empresarial de les titulacions dels ensenyaments

professionals. Per això, ha de prendre en consideració els estudis sobre sectors

emergents, les dades dels observatoris del mercat laboral i la formació professional i totes

aquelles informacions que aportin dades fiables i rellevants per a l’actualització i adaptació

curricular dels cicles formatius.

- Aconseguir el traspàs definitiu de fons i competències de la formació continuada.

2.2.- Desenvolupar un marc més flexible per a la formació professional

- El Govern promourà un marc normatiu que permeti disposar d’una titulació pròpia en

l’àmbit de la Formació Professional reglada i garanteixi la presència de les llengües

estrangeres en tots els cicles de la FP, adaptades als continguts curriculars específics per a

cadascuna de les famílies professionals.

Aquest marc ha de permetre el desplegament de títols propis, flexibilitzar els estudis a

través d’una matrícula semipresencial i fer formació professional en alternança a través

d’una major flexibilitat horària i l’ús de les TIC.

- Increment dels centres integrals de formació professional al territori.

- En els propers anys es promourà la formació en alternança amb el treball mitjançant

aquelles modalitats contractuals que puguin ser més adequades. Aquesta modalitat

d’aprenentatge ha de contribuir a la inserció laboral dels joves i a consolidar les

formacions professionalitzadores del sistema educatiu. S’estudiarà definició de mesures

d’estímul que facilitin la seva extensió.

3.- Un nou model de gestió de les infraestructures estratègiques.

3.1.- Infraestructures vertebradores de la competitivitat del territori.

- Demanar al Govern espanyol i a les institucions europees la seva total i prioritària

implicació en termes econòmics i temporals pel Corredor del Mediterrani.

- Connectar els ports de Barcelona i de Tarragona amb la frontera francesa amb una via

d’ample internacional.

- Revisar les recents modificacions de la Llei estatal de Ports i continuar reclamant el traspàs

dels ports de Tarragona i Barcelona.

4

- Exigir al Ministeri de Foment el compliment dels compromisos adquirits en el Pla de

Rodalies 2009-2015.

- Continuar desplegant les infraestructures de telecomunicacions al territori.

3.2.- Nou model de gestió aeroportuària.

- Impulsar un model de gestió descentralitzada de l’aeroport del Prat on les institucions

catalanes tinguin una participació determinant en la societat que s’encarregui de gestionar

l’aeroport, o de controlar la seva concessió a l’hora de prendre les decisions estratègiques.

- Transferir a la Generalitat de Catalunya els aeroports de Girona, Reus i Sabadell, creació de

societats individualitzades de gestió dels aeroports amb participació de la Generalitat,

administracions locals i institucions econòmiques i socials.

4.- Racionalitzar el marc fiscal de l’activitat productiva.

- Impulsar una reforma de l’Impost de societats que permeti:

· L’ampliació de l’import màxim de la xifra de negocis per a que una empresa pugui

aplicar-se el règim d’empresa de reduïda dimensió.

· La bonificació per trams dels beneficis que es reinverteixin a l’empresa.

· Una aplicació més simple de les bonificacions per inversions en R+D+I i d’altres

inversions empresarials.

- Adequar els mòduls, signes i índexs que determinen la tributació per IRPF

dels autònoms a l’evolució real de l’activitat.

- En l’àmbit de l’IVA es planteja una simplificació del mateix i adequar els

terminis de meritació per aquest impost per evitar que les pime hagin de tributar per un

IVA de factures que encara no han ingressat.

- Proposar a totes les administracions implicades la incentivació de la

capitalització de les pime.

5

- Tenir en compte, com a criteri per ajornar els tributs i cotitzacions,

d’empreses i autònoms el fet que hagin mantingut les seves plantilles durant els darrers

anys.

- Ampliar l’abast d’aplicació del compte corrent tributari per la via de la

flexibilització dels requisits actuals que permeten acollir-se al règim de compensació i per

l’aplicació d’un model simplificat per a pimes i autònoms.

- Reorientar el funcionament de l’administració tributària per a convertir-la

en un element de competitivitat econòmica, més que un element de recaptació.

- Generar els mecanismes de col·laboració entre l’Administració General de

l’Estat i la Generalitat, per, millorar l’eficàcia i la gestió compartida, sense renunciar al

desenvolupament del Consorci Tributari fixat a l’Estatut.

5.- Polítiques de foment de l’ocupació.

5.1.- Programes de foment de l’ocupació

- Desplegar en els dos propers anys el programa “Fem Ocupació” adreçat als sectors més

intensius en ocupació (hostaleria, comerç, turisme,...) o que a curt i mig termini puguin ser

generadors d’ocupació pel seu caràcter innovador (energia, TIC,...) i que tinguin necessitats

de cobrir llocs de treball a curt i mig termini. El procés estarà tutelat pel Govern, les

associacions empresarials i els sindicats, els quals determinaran les necessitats a cobrir i

establiran els models formatius. Una vegada acabat el període formatiu, aquests aturats

passaran a cobrir vacants a les empreses amb una contractació subvencionada. El període

de contractació serà de 6 mesos, prorrogable per 6 mesos més i podran beneficiar-se

10.000 aturats en els dos propers exercicis. Aquest programa s’adreçarà principalment als

col·lectius de persones aturades més afectades per l’atur.

- Impuls de nous Plans d’ocupació en sectors professionals generadors d’ocupació. En

aquest sentit es treballarà prioritàriament amb aquells col·lectius que gaudeixen de

bonificacions a la Seguretat Social (joves, majors de 52 anys, dones, ...) per tal d’afavorir la

posterior col·locació d’aquests aturats a l’empresa privada. En una primera fase, els

sectors sobre els que es proposen actuar són aquells vinculats a:

- la llei de dependència, serveis socials, atenció sociosanitària i domiciliària

6

- l’adaptació dels ajuntaments a l’estalvi energètic

- la instal·lació i manteniment de tecnologies verdes

- el foment de les energies renovables

- els serveis turístics o d’atenció al turisme i/o l’hostaleria

- Crear un programa d’assessorament a petites i mitjanes empreses o a emprenedors

vinculats al programa INICIA per part de persones aturades majors de 50 anys amb una

elevada experiència professional. Es tracta de donar suport a l’elaboració de plans de

negoci i viabilitat empresarial i d’assessorar les empreses en les fases d’incubació,

creixement i sortida a l’exterior. Aquest programa es finançarà amb plans d’ocupació i hi

participaran el SOC i ACC1Ó.

- Impulsar itineraris formatius adreçats a joves sense titulació reglada, mitjançant la

concessió d’ajuts, en forma de crèdits amb condicions preferents, per afavorir el retorn

dels joves a la formació reglada, finançant la finalització i l’assoliment de certificats en

Educació Secundaria Obligatòria i/o Batxillerat, com per millorar les competències tècnico

professionals en sectors generadors d’ocupació, que es complementarien amb bequestreball,

mitjançant convenis amb empreses.

5.2.- Atenció personalitzada de les persones en atur o en situacions de dificultats laborals

- Creació d’itineraris personalitzats d’inserció per als col·lectius més afectats per la

crisi a portar a terme per part d’entitats sense afany de lucre i per ens locals, en

col·laboració amb el SOC. Es tracta de personalitzar els itineraris personals genèrics que ja

estan en marxa, a les necessitats de cadascun dels candidats.

En aquest sentit se subvencionarà la contractació de tècnics/ques per possibilitar l’atenció

especialitzada de més de 40 mil persones en situació d’atur.

6.- Suport als sectors socials més perjudicats per la crisi.

La situació de crisi econòmica actual requereix impulsar accions i polítiques adreçades als

sectors socials més vulnerables. En aquest sentit cal promoure iniciatives com:

- Impulsar programes de reforç a les persones perceptores de Renda Mínima

d’Inserció, amb especial incidència en els aspectes de formació i d’inserció.

- Facilitar els processos de tramitació entre la sortida del PRODI i l’accés a la Renda

Mínima d’Inserció.

7

- Ajudar els joves a millorar la seva formació, competències i habilitats per tal de

millorar les seves competències a l’hora d’integrar-se en el mercat de treball.

- Continuar amb els protocols d’ajuts d’emergència social.

B.- ENCÀRRECS DE LA CIMERA SOBRE ORIENTACIONS ESTRATÈGIQUES

D’ACTUACIÓ PER A LA REACTIVACIÓ ECONÒMICA.

Algunes de les qüestions que necessàriament s’han d’abordar per aconseguir la recuperació

econòmica del nostre país, no tenen una solució fàcil ni són ràpides senzilles d’aplicació, és per

això que els participants de la Cimera, han acordat obrir diferents línies de treball, de manera

conjunta amb el CAREC, per tal d’analitzar quines són les millors opcions a aplicar per part de

les administracions de cara al canvi de model productiu:

1.- Noves vies de finançament al sector privat.

Durant els propers anys, i mentre té lloc la reestructuració i sanejament del sector financer, la

capacitat de finançament de les empreses catalanes dependrà en major mesura que en el

passat de la generació de recursos interns i d’altres fonts de finançament aliè diferents del

crèdit bancari. Històricament, les empreses catalanes han mostrat una forta dependència del

finançament bancari, amb exclusió d’altres formes de finançament extern habituals a altres

països del nostre entorn. En el nou context econòmic generat per la crisi, el desenvolupament

de vies de finançament alternatives al crèdit bancari —i en especial de recursos assimilables

als fons propis— serà una qüestió que condicionarà de manera determinant no només la

capacitat de l’economia catalana per assentar la reactivació, sinó també l’emergència d’un

model de creixement orientat a la innovació i la internacionalització.

2.- Aposta per la política industrial

Catalunya ha de reivindicar i potenciar el sector industrial, que volem fort i obert al món. Per

això cal dissenyar una política industrial potent, orientada a la internacionalització i a la

innovació. En aquest sentit, i en el marc del Pla de Política Industrial de Catalunya 2010-2020,

s’encarrega desplegar iniciatives com:

- Enfortir la solidesa de la base industrial del país, mantenint i reforçant, si escau, les

mesures afavoridores de la competitivitat.

8

- Desplegar polítiques industrials específiques tant per als sectors madurs com per

als sectors emergents, i també polítiques de clústers.

- Consensuar programes de reindustrialització de les comarques més afectades per

la reducció de l’activitat productiva, a partir de plans específics.

- Reforçar financerament els plans de viabilitat empresarials que vagin acompanyats

de plans socials.

Igualment es treballarà per minimitzar l’impacte de tancaments empresarials. En aquest sentit,

i d’acord amb l’establert a la mesura 88 de l’actual Acord Estratègic, s’activarà el protocol

d’actuacions en matèria de reestructuració empresarial per tal de tractar, de manera

individualitzada, els casos de reestructuració empresarial existents al nostre país.

3.- Un model flexible per a l’activitat de les petites i mitjanes empreses i

els autònoms.

Pactar amb els agents econòmics i socials un conjunt de mesures que permetin la creació d’un

marc específic per a les petites i mitjanes empreses, les microempreses i els autònoms, inclosa

la contractació pública.

De manera concreta s’impulsarà un programa integral de suport als emprenedors i

treballadors autònoms per tal de facilitar la creació i posterior desenvolupament de la seva

activitat.

4.- Aconseguir una major interrelació entre recerca, innovació,

universitat i activitat productiva.

En el marc del desenvolupament del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, cal incidir

de manera especial en aquelles febleses que condicionen el futur del sistema de la ciència i la

innovació a Catalunya, com ara: les carències en l’explotació del coneixement i la transferència

de tecnologia, la fragmentació d’agents i de polítiques en un entorn institucional complex, les

rigideses pel que fa a les universitats i a la mobilitat dels investigadors, la manca d’una cultura

innovadora, especialment en les PIME, i la manca d’instruments financers tipus capital risc.

5.- Mesures per fomentar l’esperit emprenedor.

El creixement de l’economia catalana a mitjà termini dependrà en gran mesura de la capacitat

de convertir idees innovadores en projectes empresarials d’elevat creixement. Catalunya ha de

recuperar la capacitat emprenedora que ha guiat el seu desenvolupament i estimular la

motivació per emprendre dins i fora de la empresa i de les organitzacions.

6.- Política energètica.



En el marc de l’elaboració del nou Pla de l’Energia 2012-2020, s’analitzaran les línies

estratègiques a seguir de cara a: diversificar les diferents fonts de proveïment energètic,

fomentar les energies renovables, millorar la garantia i la qualitat del subministrament

energètic, reduir la dependència de combustibles fòssils i la dependència exterior, respectar el

medi ambient i aconseguir un model assumible i competitiu per a famílies i activitat

econòmica.

C.- MANDAT A LA COMISSIÓ DE BASE PARLAMENTÀRIA PER A L’ANÀLISI

DEL PACTE FISCAL.

S’encomana a la Comissió de base parlamentària, creada per la Moció 4/IX del Parlament de

Catalunya, que clogui els treballs de caràcter tècnic el 31 d’octubre d’enguany.



http://file01.lavanguardia.es/2011/03/25/54132765617-url.pdf

----------------------

2-Mas arranca un acuerdo marco contra la crisis de amplio consenso

El texto incluye seis puntos: simplificar burocracia, reforma de la FP, infraestructuras estratégicas, ayudas fiscales a empresas, explorar nuevos sectores de ocupación y respaldo a los sectores sociales más débiles

Se remarca una actitud extraordinariamente positiva" y ha anunciado que no solo ha habido buena educación sino "conclusiones y acuerdos concretos" que no se han tomado por unanimidad pero sí por "grandes mayorías", que considera suficientes.

Mas ha desgranado estos acuerdos concretos distribuidos en seis puntos: simplificación administrativa de la Generalitat, adaptar la Formación Profesional a las necesidades laborales, apostar por un modelo de infraestructuras estratégicas -con especial acento en el corredor mediterráneo-, racionalizar el marco fiscal de la actividad productiva, fomentar la ocupación adaptando la oferta a la demanda y dar respaldo a los sectores sociales más afectados por la crisis.

Entrando más al detalle, Mas ha destacado el primero de los acuerdos, el que se refiere a la simplificación de los trámites burocráticos de la Generalitat "en el sentido de poner menos impedimentos al tejido productivo del país". Esto se concreta en "menos leyes, más bien hechas y fáciles de cumplir". Además, el Govern se compromete a presentar un proyecto de ley antes de agosto para llevar a cabo esta simplificación de normas.

Respecto a la FP, el documento acordado emplaza a integrar en un solo modelo a todos los alumnos, es decir, los iniciados, los parados y los que trabajan y deben reciclarse.

En el capítulo de las infraestructuras, otro punto clave; Mas ha destacado el amplio consenso en torno a la necesidad del corredor mediterráneo, "muy importante" a dos meses de que la UE lo declare eje prioritario. En este apartado, todos los presentes apoyan reclamar al Gobierno el control de los aeropuertos de Reus, Girona y Sabadell, y una participación "determinante" en la sociedad concesionaria de El Prat.

El presidente de la Generalitat ha admitido más discrepancias sobre la posibilidad de que más empresas se puedan amoldar al tipo reducido del Impuesto de Sociedades, con el objetivo de reducir la presión fiscal en la actividad productiva. Mas ha recordado que este punto deberá defenderse en Madrid. El documento también contempla la simplificación del IVA, incentivar la liquidez para pimes, aplazar tributos a aquellas sociedades que mantengan su plantilla o una mayor coordinación tributaria con el Estado.

En el punto número 5, el texto se compromete a encontrar nuevos filones de ocupación con sectores que demandan mano de obra teniendo en cuenta dos claves: sectores estratégicos de futuro y colectivos castigados por la crisis.

Respecto al respaldo a los sectores más desfavorecidos, Mas ha condicionado el proceso de redistribución de la riqueza a la reactivación económica. No obstante, el presidente se ha comprometido a aguantar los mínimos del Estado del Bienestar.

Buen formato

Mas ha expresado su deseo de que la cumbre tenga continuidad dados los buenos resultados, a su juicio, aunque ha admitido la complejidad de su organización. El presidente también ha reconocido que el documento del Consejo Asesor ha generado discrepancias y que, en aras del acuerdo, no se han hablado de algunos de los asuntos más controvertidos como por ejemplo el copago en sanidad, justicia y educación.

Además, Mas ha desvinculado la reunión de este viernes con un posible acuerdo en los presupuestos de la Generalitat. "No me hago ilusiones en este sentido", ha admitido.



Mas arranca un acuerdo marco contra la crisis de amplio consenso

El texto incluye seis puntos: simplificar burocracia, reforma de la FP, infraestructuras estratégicas, ayudas fiscales a empresas, explorar nuevos sectores de ocupación y respaldo a los sectores sociales más débiles



http://www.lavanguardia.es/politica/20110325/54132763341/mas-arranca-un-acuerdo-marco-contra-la-crisis-de-amplio-consenso.html

http://www.lavanguardia.es/politica/20110325/54132725206/catalunya-busca-acuerdos-de-minimos-para-la-reactivacion-economica.html