Crisis de infraestructura (mercados financieros ) + Crisis de estructura (economia real) + Crisis de superestructura (instituciones) vs Economia del conocimiento


la Crisis de infraestructura (de los mercados financieros ) + la Crisis de estructura (de la economia real-la productiva-) + la Crisis de superestructura (instituciones estatales vs supranacionales) vs Economia del conocimiento

La dureza de la crisis económica actual se explica , básicamente , por la inadaptación de nuestro tejido productivo a las nuevas fuentes del crecimiento económico mundial , fundamentadas, sobre todo , por la globalización de los flujos de conocimiento . Para globalización económica entendemos la última fase del proceso de expansión capitalista que se caracteriza por las capacidades de producción , distribución , intercambio y consumo a escala mundial y en tiempo real . En otras palabras , la globalización económica es la última fase del proceso de construcción del mercado ideal , aquel que no tiene barreras ni de espacio ni de tiempo . Las tecnologías de la información y la comunicación (TIC ) son la infraestructura básica , la base material , de este proceso . La interacción entre la globalización y la revolución digital ha alterado las fuentes del crecimiento económico mundial , situando a los flujos de conocimiento , en detrimento de las fuentes baratas de energía , en el centro del escenario de la actividad económica . Asistimos , pues, a un proceso disruptivo de transición económica , desde la economía industrial hacia la economía global del conocimiento .

La inadaptación de muchas economías en la economía global del conocimiento redunda en la interacción de tres crisisen una . La primera crisis es una crisis de infraestructuras , la crisis de los mercados financieros . En origen los mercados y el sector financiero son vitales para el ciclo económico porque son los encargados de canalizar el ahorro hacia la inversión y el consumo . En otras palabras , son el mecanismo , la infraestructura , la correa de transmisión a través de la cual se articula el crecimiento económico . Impulsados ​​por la consolidación del proceso de globalización , durante las dos últimas décadas los mercados financieros han adquirido unas fuentes de crecimiento que no le son propias y que , progresivamente , los han alejado de las fuentes de crecimiento de la economía real ( de producción ) y , incluso , de su actividad fundacional de intermediario en el proceso de ahorro-inversión / consumo . Quizá el corolario más importante de este hecho es que en la determinación a corto plazo de las dos variables financieras clave de toda economía, el tipo de interés y el tipo de cambio , la economía real , el modelo de crecimiento , los fundamentos económicos , importan muy poco . En consecuencia , nos encontramos en un callejón sin salida. Los mercados financieros y sus expectativas definen la salud a corto plazo de una economía . Y , las expectativas que tienen los operadores del mercados financieros sobre la salud de una economía definen su evolución en el corto plazo . Son las expectativas de autocumplimiento ( self - fulfilling ) . De aquí procede la importancia de la credibilidad de una economía ante los mercados financieros y de sus operadores . Frente a esta necesidad de credibilidad , la crisis de los mercados y las instituciones financieras , y sus mecanismos de solución , que priorizan estos problemas , redundan en un muy grave problema de financiación de la actividad emprendedora y empresarial .

La segunda crisis es de estructura , la crisis de la economía real . Con independencia de la burbuja inmobiliaria, hay que tomar conciencia de que en Cataluña una gran parte del tejido productivo ( personas y organizaciones ) no dispone de las condiciones necesarias de empleabilidad y de competencia para los nuevos mercados basados ​​en el conocimiento . La ventaja competitiva , las nuevas fuentes de productividad y competitividad en la economía global del conocimiento vienen definidas por un conjunto , un sistema , de factores relacionados entre sí . Principalmente , se trata de : a) la interacción en red , b) la inversión en intangibles , c) el uso intensivo de las TIC , d) la importancia decisiva de los flujos de información , comunicación y conocimiento; e) la formación y el capital humano; f ) las nuevas formas de organización del trabajo , de gestión de los recursos humanos y los nuevos mecanismos de relación laboral ; g ) la capacidad emprendedora y de innovación ; yh ) un nuevo papel de la política pública y de las instituciones , con un carácter proactivo , y con el objetivo básico de capitalizar la actividad económica para que crezca sosteniblemente en el largo plazo . Sin duda, este conjunto de fuerzas competitivas marcan el camino para la competencia con éxito en los mercados globales del conocimiento .

La tercera crisis , la menos mencionada , es la crisis de superestructura . Es la crisis de las instituciones y su desencaje con el ámbito de actuación económica . Ya hemos señalado que la globalización supone esfera econòmica mundial en tiempo real y también que los mercados , como toda institución , para ser eficientes necesitan un marco regulador adecuado . ¿Quién y cómo se regulan los mercados globales ? La respuesta es sencilla : no hay un marco regulador global . El marco regulador, institucional y político de los países es totalmente insuficiente para ordenar los mercados globales . Una conclusión evidente : necesitamos urgentemente entidades que regulen , que no siempre significa que intervengan , la actuación de los mercados financieros y las empresas multinacionales y que, además , lo hagan en tiempo real . Este marco de ordenación global , que debería velar por la igualdad de oportunidades y para las condiciones de competencia , sin duda, juega a favor de las capacidades de emprendimiento y de innovación de las empresas , así como de las capacidades del capital humano y del conocimiento .


La Economía del Conocimiento pretende estudiar este nuevo patrón de comportamiento de la economía mundial , así como sus causas y principales manifestaciones , que sitúan al conocimiento en el epicentro de la generación de valor y los resultados económicos agregados a la mayoría de economías más desarrolladas ..

-----------------------------------------



La duresa de la crisi econòmica actual s'explica, bàsicament, per la inadaptació del nostre teixit productiu a les noves fonts del creixement econòmic mundial, fonamentades, sobretot, per la globalització dels fluxos de coneixement. Per globalització econòmica entenem la darrera fase del procés d'expansió capitalista que es caracteritza per les capacitats de producció, distribució, intercanvi i consum a escala mundial i en temps real. En altres paraules, la globalització econòmica és l'última fase del procés de construcció del mercat ideal, aquell que no té barreres ni d'espai ni de temps. Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) son la infraestructura bàsica, la base material, d'aquest procés. La interacció entre la globalització i la revolució digital ha alterat les fonts del creixement econòmic mundial, situant als fluxos de coneixement, en detriment de les fonts barates d'energia, al centre de l'escenari de l'activitat econòmica. Assistim, doncs, a un procés disruptiu de transició econòmica, des de l'economia industrial cap a l'economia global del coneixement.

La inadaptació de moltes economies a l'economia global del coneixement redunda en la interacció de tres crisisen una. La primera crisi és una crisi d'infraestructures, la crisi dels mercats financers. En origen els mercats i el sector financer són vitals pel cicle econòmic perquè són els encarregats de canalitzar l'estalvi cap a la inversió i el consum. En altres paraules, són el mecanisme, la infraestructura, la corretja de transmissió a través de la qual s'articula el creixement econòmic. Impulsats per la consolidació del procés de globalització, durant les dues últimes dècades els mercats financers han adquirit unes fonts de creixement que no li són pròpies i que, progressivament, els han allunyat de les fonts de creixement de l'economia real (de producció) i, fins i tot, de la seva activitat fundacional d'intermediari en el procés d'estalvi-inversió/consum. Potser el corol·lari més important d'aquest fet és que en la determinació a curt termini de les dues variables financeres clau de tota economia, el tipus d'interès i el tipus de canvi, l'economia real, el model de creixement, els fonaments econòmics, importen molt poc. En conseqüència, ens trobem en un atzucac. Els mercats financers i les seves expectatives defineixen la salut a curt termini d'una economia. I, les expectatives que tenen els operadors del mercats financers sobre la salut d'una economia defineixen la seva evolució en el curt termini. Són les expectatives d'autocompliment (self-fulfilling). D'aquí procedeix la importància de la credibilitat d'una economia davant dels mercats financers i dels seus operadors. Front aquesta necessitat de credibilitat, la crisi dels mercats i les institucions financeres, i els seus mecanismes de solució, que prioritzen aquests problemes, redunden en un molt greu problema de finançament de l'activitat emprenedora i empresarial.     

La segona crisi és d'estructura, la crisi de l'economia real. Amb independència de la bombolla immobiliària, cal prendre consciència que a Catalunya una gran part del teixit productiu (persones i organitzacions) no disposa de les condicions necessàries d'ocupabilitat i de competència per als nous mercats basats en el coneixement. L'avantatge competitiva, les noves fonts de productivitat i competitivitat a l'economia global del coneixement venen definides per un conjunt, un sistema, de factors relacionats entre ells. Principalment, es tracta de: a) la interacció en xarxa; b) la inversió en intangibles; c) l'ús intensiu de les TIC; d) la importància decisiva dels fluxos d'informació, comunicació i coneixement; e) la formació i el capital humà; f) les noves formes d'organització del treball, de gestió dels recursos humans i els nous mecanismes de relació laboral; g) la capacitat emprenedora i d'innovació; i h) un nou paper de la política pública i de les institucions, amb un caràcter proactiu, i amb l'objectiu bàsic de capitalitzar l'activitat econòmica perquè creixi sosteniblement en el llarg termini. Sens dubte, aquest conjunt de forces competitives marquen el camí per a la competència amb èxit als mercats globals del coneixement.

La tercera crisi, la menys mencionada, és la crisi de superestructura. És la crisi de les institucions i el seu desencaix amb l'àmbit d'actuació econòmica. Ja hem assenyalat que la globalització suposa esfera econòmicamundial en temps real i també que els mercats, com tota institució, per a ser eficients necessiten un marc regulador adequat. Qui i com es regulen els mercats globals? La resposta és senzilla: no hi ha un marc regulador global. El marc regulador, institucional i polític dels països és totalment insuficient per a ordenar els mercats globals. Una conclusió evident: necessitem urgentment entitats que regulin, que no sempre vol dir que intervinguin, l'actuació dels mercats financers i les empreses multinacionals i que, a més, ho facin en temps reals. Aquest marc d'ordenació global, que hauria de vetllar per la igualtat d'oportunitats i per les condicions de competència, sense dubte, juga a favor de les capacitats d'emprenedoria i d'innovació de les empreses, així com de les capacitats del capital humà i del coneixement.

La Economia del Coneixement pretén estudiar aquest nou patró de comportament de l'economia mundial, així com les seves causes i principals manifestacions, que situen al coneixement a l'epicentre de la generació de valor i dels resultats econòmics agregats a la majoria d'economies més desenvolupades..(Material asignatura UOC)

No hay comentarios:

   Escenarios 2025 ¿Como reaccionara Europa?     The World Ahead, The Economist, y que presentará las tendencias clave que influirán en 202...