“El fracking és una bombolla com la immobiliària però dura menys temps” A.Turiel
Antonio Turiel és físic i investigador del CSIC amb una ferma voluntat transformadora. Les dades li han demostrat que cal fer un canvi radical de rumb i apostar per un altre model econòmic que s’allunyi del créixer per créixer i, a més, a ritme desenfrenat. Les matèries primeres s’esgoten, les energies renovables no generaran prou rendiment per seguir el ritme del sistema i mètodes com elfracking fan olor d'‘estafa’. Cal parar, analitzar dades i girar el timó.
Quan es parla dels motius de la crisi econòmica sempre arribem a les mateixes conclusions: que si la bombolla immobiliària, que si els cicles econòmics… Però vostè ens planteja quelcom totalment diferent: centra les causes en el sistema energètic...
El problema principal amb què ens trobem és la sostenibilitat del nostre sistema econòmic. Estem davant d’un model que es basa en el creixement exponencial i sistemàtic del Producte Interior Brut (PIB) per generar ocupació i ho acceptem de manera acrítica. Això implica que quant més tens, més has d’aportar, és a dir: amb un creixement del 2’8% -que es consideraria normal-, dupliques el PIB cada 25 anys i això és un ritme molt elevat.
L’Agència Internacional de l’Energia (AIE), entre d’altres, corrobora que perquè hi hagi un creixement de l’economia hi ha d’haver un creixement del consum d’energia. Aleshores, per poder créixer a aquests ritmes exponencials, la disponibilitat d’energia que consumim cada any ha de créixer també exponencialment.
I què passa quan aquestes fonts d’energia estan arribant als seus límits?
Hem d’entendre que els problemes no comencen el dia que s’escuri l'última gota de petroli: comencen quan la producció de petroli no és capaç de seguir el ritme desenfrenat que la nostra economia requereix. I això, de fet, ha començat a passar ja, concretament el 2005, abans fins i tot del començament oficial de la crisi.
És el que es coneix com el peak oil...
Sí, és el moment en què la producció de petroli ja no puja més i, tard o d’hora, comença a decréixer. És una situació que ja no es pot revertir perquè per extreure petroli, que a més és cada vegada més inaccessible i de pitjor qualitat, necessites gastar més energia i hi ha una cosa clara: en el moment en què costi més energia extreure la matèria primera que la que ella ens pugui retornar després, ja no té sentit.
I, com comentava, ja fa 8 anys que vam tocar el límit.
Sí, amb el petroli va ser el 2005 i ara es troba en una declinació lleugera però en menys de 5 anys la tendència començarà a decréixer molt ràpidament. Tot i així, existeixen succedanis del petroli, que no tenen la mateixa rendibilitat, on encara el peak oil està una mica amagat.
El problema, per això, no és privatiu del petroli. Què passa amb el gas natural, amb el carbó i l’urani?
Aquestes tres matèries primeres encara no han arribat al seu màxim, però s’estima que ho facin d’aquí al 2020. I hem de tenir en compte que el combinat de petroli, gas, carbó i urani s’espera que assoleixi el seu màxim el 2018. Penso, però, que començarà a minvar abans, ja que per a l’extracció d’aquestes matèries primeres es requereix el petroli i aquest és el que té una pitjor projecció.
Una de les conseqüències d’aquest horitzó finit de les matèries primeres no renovables, que suposen el 92% del consum d’energia actual, és la utilització de mètodes d’extracció cada cop més agressius, com és el cas del fracking...
El fracking és una estafa a gran escala. S’està intentant vendre la idea que és una font d’energia que ens alliberarà de la nostra dependència energètica exterior, quan en el fons als EUA s’ha demostrat que ha estat una manera d’arruïnar-se molt efectiva. Les companyies americanes que es dediquen a l’extracció de gas de fracking van arribar a perdre 10 mil milions de dòlars cada trimestre durant el 2010 i el 2011, i el 2012, 10 milions de dòlars l’any. De fet, la majoria d’empreses que es dedicaven a això han fet fallida.
Sembla que aquestes dades no arribin aquí... Més aviat el contrari...
Fàcil. S’està intentant confondre l’opinió pública venent la idea que això pot ser una salvació. Però és un recurs de molt mala qualitat, que costa molt d’explotar, que pot no ser rendible i que, a més, dura molt poc.
I per què els governs català i espanyol insisteixen en donar crèdit a aquesta opció? M’atreviria a dir que el fracking és una bombolla com la immobiliària, només que dura menys temps. El problema és que té unes conseqüències mediambientals que no són negligibles. Escoltar declaracions del ministre d’Indústria, Energia i Turisme, Jose Manuel Soria, dient que és una revolució energètica i que suposarà coses meravelloses per a Espanya només et fan pensar dues coses: o està molt mal documentat o...
O què? Jo em limito a donar dades...
El problema de fons està clar: vivim en un món finit, però el sistema econòmic que ens abraça es basa en un creixement infinit. Les energies renovables tenen la clau? Aquí trobem un altre entrebanc. Les energies renovables estan enormement sobreestimades. És evident que en un futur a llarg termini no tindrem res més que això, però fent les coses molt bé podem aspirar a que només ens donin un 10 o un 15% de l’energia que consumim actualment. També cal dir que potser no caldria consumir-ne tanta, per això. El problema és que el nostre sistema està viciat des de la base i és el que hem de canviar.
Llavors l’única via passa per canviar el sistema, entenc?
És evident. Com que no volem sentir a parlar de modificar el sistema econòmic busquem fonts d’energia miraculoses, però en el fons tampoc no podrien sostenir un ritme infinit en un planeta finit. Acabaríem xocant novament contra algun límit. I no ens parem a pensar que potser l’error de base és el propi sistema.
Bé doncs, dibuixem la transició...
Aquí està la gran dificultat. És relativament senzill plantejar les característiques a què volem arribar: un sistema d’economia estacionària, de circuit tancat, amb energies renovables i on tot s’optimitzi al màxim i que s’afavoreixi el compliment de les necessitats i no el consum pel consum. Però el repte és el moment de pas. Penso que cal començar per sensibilitzar la població, perquè els experts ja en són conscients. El que passa és que no es vol treure el debat al carrer per no generar por i desestabilitzar els mercats encara més.
Hi ha doncs, dos grans reptes: d’una banda, trencar els esquemes preestablerts de la ciutadania i, de l’altra, una qüestió de voluntat política.
o no crec que el problema vingui de la ciutadania. La veritable resistència és que els poders econòmics creuen que tenen molt a perdre –tot i que tenen més a perdre encara si no es fa el canvi– i s’hi oposen amb molta força a qualsevol idea que impliqui uns límits. I els polítics estan tan influïts pels grans lobbies de los poders econòmics que no tenen marge de maniobra i acaben actuant al dictat.
Davant de tot plegat, què pot fer la ciutadania des de la base?
Exigir el compliment estricte de la llei i posar sobre la taula un debat clar de quins són els límits i de la necessitat d’un canvi en el sistema.
COMENTARI
Aquesta noticia titulada ‘’El fracking és una bombolla com la immobiliària però dura menys temps’’ ens informa sobre la crisi econòmica i els diferents motius que ens han portat a aquesta. Està estructurada en forma d’entrevista, i el personatge que respon a les preguntes és Antonio Turiel, físic i investigador del CSIC. Aquest defensa que és necessari fer un canvi radical en el model econòmic actual, com també que cal allunyar-se del fracking.
1 - Idees principals:
- Turiel creu que cal fer un canvi radical i apostar per un altre model econòmic.
- El problema principal amb què ens trobem és la sostenibilitat del nostre sistema econòmic.
- Ens trobem en un model basat en el creixement exponencial i sistemàtic del Producte Interior Brut (PIB).
- L’Agència Internacional de l’Energia (AIE) corrobora que perquè hi hagi un creixement de l’economia hi ha d’haver un creixement del consum d’energia.
- Els problemes comencen quan la producció de petroli no és capaç de seguir el ritme desenfrenat que la nostra economia requereix.
- Peak oil fa referència al moment en què la producció de petroli ja no puja més i comença a decréixer.
- El 2005 vam tocar el límit amb el petroli, i ara es troba en una declinació lleugera però en menys de 5 anys la tendència començarà a decréixer molt ràpidament.
- El gas natural, el carbó i l’urani encara no han arribat al seu màxim, però s’estima que ho facin d’aquí al 2020.
- S’espera que el combinat de petroli, gas, carbó i urani assoleixi el seu màxim el 2018.
- El fracking és una estafa a gran escala.
- Les companyies americanes que es dediquen a l’extracció de gas de fracking van arribar a perdre 10 mil milions de dòlars cada trimestre durant el 2010 i el 2011, i el 2012, 10 milions de dòlars l’any.
- S’està intentant confondre l’opinió pública venent la idea que això pot ser una salvació.
- Però el fracking és un recurs de molt mala qualitat, que costa molt d’explotar, que pot no ser rendible i que, a més, dura molt poc.
- El fracking és una bombolla com la immobiliària, només que dura menys temps.
- El problema del fracking és que té unes conseqüències mediambientals que no són negligibles.
- Vivim en un món finit, però el sistema econòmic que ens abraça es basa en un creixement infinit.
- Les energies renovables estan enormement sobreestimades.
- En un futur a llarg termini no tindrem res més que això, però fent les coses molt bé podem aspirar a que només ens donin un 10 o un 15% de l’energia que consumim actualment.
- Volem arribar a un sistema d’economia estacionària, de circuit tancat, amb energies renovables i on tot s’optimitzi al màxim i que s’afavoreixi el compliment de les necessitats i no el consum pel consum.
- La veritable resistència és que els poders econòmics creuen que tenen molt a perdre i s’hi oposen amb molta força a qualsevol idea que impliqui uns límits.
- Els polítics estan molt influïts pels grans lobbies dels poders econòmics.
- La ciutadania pot exigir el compliment estricte de la llei i posar sobre la taula un debat clar de quins són els límits i de la necessitat d’un canvi en el sistema.
2 - Resum:
Turiel ens explica els motius que té per creure que el problema principal de l’actualitat és la sostenibilitat del nostre sistema econòmic. Ens trobem en un model basat en el creixement exponencial i sistemàtic del Producte Interior Brut (PIB). Antonio Turiel diu que els entrebancs comencen amb el peak oil, el moment en què la producció de petroli es manté estacionària i després comença a decréixer. L’entrevistat també ens explica que, tot i que el petroli ja va arribar al seu punt màxim el 2005, el gas natural, el carbó i l’urani encara no l’han atrapat. Una de les conseqüències que això ha tingut ha sigut la utilització de mètodes d’extracció agressius, com ara el fracking. Turiel està totalment en contra d’aquest mètode i el qualifica com a “estafa”. Per tal de defensar la seva posició Antonio Turiel afirma que el fracking costa molt d’explotar, no pot ser rendible i dura molt poc temps. Finalment Turiel compara el fracking amb la bombolla immobiliària, que té unes conseqüencies ambientals no negligibles, i també destaca que no caldria que consumíssim tanta energia renovable. Pensa que la veritable resistència és que els poders econòmics creuen que tenen molt a perdre i s’hi oposen amb molta força a qualsevol idea que impliqui uns límits. Els polítics estan molt influïts pels grans lobbiesdels poders econòmics. A més, Antonio Turiel declara que l’única solució recau en canviar el sistema econòmic.
L’últim apunt que ens fa l’entrevistat és que la ciutadania hauria d’exigir el compliment de la llei, i també reivindicar els límits i un canvi de sistema.
3 - Opinió personal:
Un cop llegida aquesta notícia la podríem comparar amb una altra vista anteriorment, la qual es titulava “El cost ambiental de Barcelona-Pirineu 2022”. Aquesta darrera parlava sobre el cost ambiental del fracking, i la demostració que es va fer sobre el seu elevat cost, el qual seria més elevat que els beneficis que podria aportar. En l’entrevista de Turiel també es menciona que aquest sigui un mètode agressiu i perjudicial per al medi ambient. Però, a més, Antonio Turiel també ens comunica altres conseqüències negatives com la seva mal qualitat i la seva curta durada.
Antonio Turiel analitza la crisi des del punt de vista energètic donant mes importància aquests temes energètics que els econòmics, financers i socials. Penso que són tots iguals de importants, de totes maneres penso que hi ha uns límits que ens el marca un creixement exponencial del qual la natura en els seus recursos no pot donar resposta. No se si sortiran alternatives de la industria energètica que no siguin basades amb els actuals recursos naturals. Tampoc pur afirmat que aquestes alternatives del fracking es una alternativa viable o si a darrera hi ha interessos de grans empreses o interessos geopolitics
Fa uns 20-30 anys també es va dir que actualment no tindríem petroli. Actualment s’estan descobrint nous jaciments com a Canàries, Argentina i per tant no sabem quants nous pous de petroli hi hauran i per tant penso que és molt difícil saber quan s’acabarà el petroli però si que penso que pot haver un moment que el petroli s’acabarà per les questions exponencial (s’anirà acabant d’una manera molt més ràpida que la tendencia actual).
L’alternativa del franking (una alternativa temporal) pot ser no viable perquè no es rentable per les empreses tal com diu ell però per una altra part Estats Units ha aconseguit aquest últim any ser autosuficient energèticament. Es possible que hi hagi una resistència dels poders econòmics en canviar el sistema però també hi ha moltes empreses que el seu compte estan investiguen alternatives.
En conclusió, per una part entenc el enfocament del Antonio Turiel que ens dona ha veure els riscos i la importància de començar actuar des de ja d’una forma prioritària per arribar a fer una transició però per altra banda penso que amb un enfocament catastrofista pot ser mes dificil de concienciar a les persones
4 - Vocabulari:
Model econòmic: es pot entendre el model econòmic com una representació o concepte sobre algun procés o fenomen econòmic. Els models són, en general, representacions ideals o simplificades, que ajuden a la comprensió de sistemes reals o més complexos.
Energies renovables: són el conjunt de fons d’energia que periòdicament es troben a disposició dels humans i que aquests són capaços de transformar en energia útil.
Fracking: es refereix a la fracturació hidràulica. És una tècnica per possibilitar o augmentar l’extracció de gas i petroli del subsòl. Consisteix en la injecció de pressió d’algun material al terreny, amb l’objectiu d’ampliar les fractures existents per afavorir la sortida del gas o petroli cap a l’exterior.
Bombolla immobiliària: sobrevaloració dels actius immobiliaris iniciada el 1999 fins a l’actualitat, produïda per un període especulatiu i fomentada pels baixos tipus d’interès.
Cicles econòmics: és una expressió que es refereix a les fluctuacions del nivell general de l’activitat econòmica agregada d’una economia. Cicle econòmic és generalment sinònim de fluctuacions del PIB.
Sostenibilitat: és un concepte econòmic, social i ecològic complex entorn de les relacions entre les societats i el medi ambient. Pretén ser una manera d’organitzar l’activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguin capaços de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial màxim en el present al mateix temps que es manté la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i planejar i actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament.
Sistema econòmic: mecanisme o institució social que organitza la producció, distribució i consum en el benefici d’una societat particular.
Producte Interior Brut (PIB): és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període de temps determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.
Agència Internacional de l’Energia (AIE): organització intergovernamental autònoma establerta a París en el marc de l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic, el 1974 arran de la crisi del petroli del 1973. L’AIE es va dedicar inicialment a respondre a les interrupcions físiques en el subministrament de petroli, a més de servir com a font d’informació amb estadístiques sobre el mercat internacional del petroli i altres sectors energètics.
Fonts d’energia: són recursos materials i fenòmens naturals utilitzats per extreure energia útil per a les activitats humanes. Són elaboracions naturals més o menys complexes de es quals l’ésser humà pot extreure energia per realitzar un determinat treball o obtenir alguna utilitat.
Peak oil: moment en el qual s’assoleix l’índex màxim d’extracció de petroli, després del qual la producció inicia un decreixement terminal.
Rendibilitat: també coneguda com “taxa de retorn”, és la ràtio financera o taxa entre el retorn que genera una inversió, i la quantitat invertida, amb la particularitat que s’expressa com a percentatge anual. Serveix per comparar diversos projectes d’inversió amb un únic criteri comparable entre ells, és a dir, quin rendiment generen al cap d’un any.
Revolució energètica: constitueix un canvi radical en tot procés de producció, distribució i consum de l’energia, dirigit a propiciar l’estalvi de l’energia que es produeix, la conservació de les fonts d’energia no renovables i el desenvolupament sostenible del nostre país.
Economia estacionària: situació d’una economia nacional prevista per alguns economistes clàssics a la qual s’hi arribaria a llarg termini, quan la rendibilitat de la inversió productiva fós tan baixa que l’estímul per invertir desapareixeria.
Lobbies: o grup de pressió, és un col·lectiu més o menys organitzat que, amb estratègies diverses, intenta influir en administracions públiques, governs i parlamentaris per tal que, quan prenen decisions, ho facin afavorint els seus propis interessos o els d’aquells que representen.
Mireia M. 2.Batxillerat
No hay comentarios:
Publicar un comentario