VIII-Tipos de crisis

1-Crisis de subconsumo- Es cuando no hay una dinamica positiva del consumo llevando a la economia hacia una contracción de su activitat

-Malthus, defensaba que las crisis y las depresiones eran el resultado del subconsumo, debido a que incremento de la población, que crece en progresión geomètrica, sempre serà muy superior al de los alimentos, que crece en progresion aritmetica. (los trabajadores sobrevivirian con un salario minimo de subsistencia)

Tambien indica que : -No todo el ahorro se traduce en inversion, produciendose que la produccion sea superior a la demanda y se generen las crisis economicas.

-Para Ricardo, la oferta y la demanda solo se desajustas temporalmente, globalmente y en condiciones de librecambio tiende al equilibrio. Segun este economista las crisis no son nunca estructurales. Con el estudio del impacte productiu de la maquinària dejo de creer en la tendència del mercat a la plena ocupació per introduir el concepte de l’atur tecnològic i va preveure la caiguda dels beneficis, a través dels rendiments decreixents, i l’assoliment de l’estat estacionari.

-J. Stuart Mill, analizo el estado estacionario (estancament de l’economia resultat dels rendiments decreixents a l’acumulació capitalista) i n’aporta una visió més optimista, ja que amb l’adequat control de l’avenç de la població, fins i tot pot ser un resultat desitjable.

-Para el economista Say, el subconsum no puede existir perquè l’oferta crea la pròpia demanda (Llei de Say). En efecte, la producció, a través del pagament de despeses (en paraules actuals, a través dels mecanismes de distribució de la renda generada: salaris, beneficis, rendes i interessos), acaba per generar la seva pròpia demanda resultat de la retribució als factors productius necessaris per a l’activitat. L’excés només apareixerà quan hi hagi massa mitjans de producció aplicats a la producció del mateix bé i no prou a la d’altres.

-Para Sismondi, el mercado tiende de manera crònica al subconsumo

Desarrollo la teoria del subconsumo basada en la desigual distribución del ingreso (argumentación similiar a la de Malthus) Sismodi proposava resoldre el problema redistribuint la riquesa dels capitalistes als obrers, objectiu que podia ser aconseguit a través de la intervenció de l’Estat. Aquesta aproximació, molt propera al pensament de Keynes, es basa una anàlisi del sistema econòmic que funciona no en base a la satisfacció de necessitats sinó en base al benefici, l’acumulació i la producció per la producció. En aquest context d’augment tendencial de la producció (l’oferta que surt al mercat avui es comprada per la retribució als factors de l’oferta d’ahir), la capacitat adquisitiva sempre serà inferior als fluxos d’oferta. El sistema tendeix, doncs, cap a la reiteració de crisis econòmiques. Sismondi defensa que l’objectiu central del sistema no era la satisfacció de necessitats, sinó el benefici i la producció per la producció, per la qual cosa es generava aquesta tendència a superar les possibilitats de consum.

-Marx, indica que el estado normal del mercado és un estado de equilibrio en el qual l’oferta de bens és igual a la demanda dels consumidors. Qualsevol cosa que interrompi o bé l'oferta o la demanda, per tant, pertorba l'equilibri del mercat. Per tant en una crisi de subconsum, ens trobaríem que immenses quantitats d'articles no venuts s'acumulen, mentre que milers de persones no poden cobrir les necessitats bàsiques. Una crisi, seria en essència una pertorbació en aquest l'equilibri al•ludit en la qual l’oferta supera la demanda de productes bàsics, cosa que seria peculiar de les economies capitalistes. Segons Marx, no seria posible una societat en la qual cada home produeixi per a les seves pròpies necessitats; és a dir, un cop s’introdueix la divisió del treball i l'especialització, l'equilibri entre l'oferta i la demanda comença a ser delicat i l’equilibri, per tant, es pot trencar.

Marx indicaba que en la Edat Mitjana, quan cada les comunitats eren autosuficients, amb un mercat de béns constant i ben definits, les crisis no es produïen a no se per causes externes. Però sota el capitalisme les crisis serien el resultat de la pròpia naturalesa del capitalisme.

 Siempre va a haber crisis y recesiones, mirando por la parte buena regeneran, ajustan, estimulan a crear nuevos metodos para aumentar la productividadl, la eficienciecia en la utilzacion de recurosos, en el reciclaje, por la parte mala es que un 30 % de la poblacion debera pasar, mejor dicho deberemos pasar una temporada mala....